lunes, 30 de marzo de 2015

La Pedrera de Gaudí.

La Pedrera o també coneguda com la Casa Milà és un edifici modernista, construït entre els anys 1906-1910, a partir del disseny d'Antoni Gaudí.
Aquesta casa pertenyia a Pere Milà Camps, un home de bona família. La mateixa casa va donar molt de que parlar gràcies a les seves característiques.

La Casa Milà és considerada un edifici inovador, per l'estructura de les mateixes columnes i plantes lliures de murs. Un tret que ens crida molt l'atenció d'aquesta impressionant obra es la façana.

La façana, feta de perdra, no ha de suportar càrregues de plantes. Aquesta és compos ta er grans blocs de pedra fins al primer pis. Si pot distingir tres arts diferents.

El vestíbul no és un espai tancat i fosc, és més aviat obert i dóna una visió més afavorable als espais interiors de l'edifici. 

L'edifici consta de dos patis: un en forma de cercle i un altre en forma  el·líptica.

Podem dir que el terrat de la Casa Milà té un estil avanguardista, ja que consta de formes i volums de més entitat, amb més protagonisme i menys policromania.

On situem l'arc arabòlic ammb estructura de sustentació de la cobertura i veiem les golfes de la casa. Aquestes golfes era subjectada er 270 arcs parabòlics de diferents alçaries (entre ells es pot distingir la forma d'una palmera).

Les xemeneies és un dels trets característics de la casa que més ens crida la atenció, ja que desprent cert aire misteriós. Aquestes semblen protegir els badolots, encara que haigi patit una restauració. Una de les xemeneis va ser coronada amb capellestes de vidre.

Un element molt innovador i nou, va ser la construcció d'un garatge soterrani.

La UNESCO va declarar la Casa Milà com a patrimoni de la humanitat l'any 1984.


miércoles, 18 de marzo de 2015

MODERNISME



El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, i és on es mostra amb ple sentit.
A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.
L'agricultura s'orienta cap a l'exportació , la indústria en general, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, on i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.
Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.
L'arquitectura modernista, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció, al mateix temps que conserva elements tradicionals i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.
Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.
La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.

martes, 3 de marzo de 2015

ROMANTICISME

NEOCLASSICISME



Afusellament del 3 de maig, Francisco de Goya

Església de la Madeleine, Pierre Contant d'Ivry i Guillaume Couture entre d'altres

Columna Vendome, Jean-Joseph Foucou i Auguste Dumont entre d'altres
Eros i Psique, Antonio Canova
La familia de Carles IV, Francisco de Goya
Perseu amb el cap de Medusa, Antonio Canova
Ninfa atacada per un escorpí, Lorenzo Bartolini
Jàson amb el velló d'or, Bertel Thorvaldsen
Artista conmogut fins la desesperació per la grandesa dels restes antics, Henry Fuseli
El Parnaso, Raphael Mengs
Porta de Brandenburg, Carl Gotthard Langhans
La coronació de Napoleó, Jacques-Louis David
Retrat de Napoleó al seu gabinet de treball, Jacques-Louis David
El Jurament dels Horacis, Jacques Louis David

domingo, 1 de marzo de 2015

ROMANTICISME.


BANC D'IMATGES.









- Théodore Géricault.
-1812.
-Museu Louvre.
-París, França.

















-Coracero herido saliendo del fuego.
-Théodore Géricault.
-1814.
-Museu Louvre.
-París, França.



-La Balsa de la Medusa.
-Théodore Géricault.
-1819.
-Museu del Louvre.
-París, França.













-La Loca.
-Théodore Géricault.
-1822-1828.
-Museu de Belles Arts de Lió.















-Monje a la orilla del mar.
-Caspar David Friedrich.
-1808-1810.
-Museu Estatal de Berlín, National Galery.
-Berlín, Alemanya.









-El naufragio.
-Joseph Mallord William Turner.
-1805.
-Tate Gallery.
-Londres, Anglaterra.










-Lluvia, vapor y velocidad.
-Joseph Mallord William Turner.
-1884.
-National Gallery.
-Londres, Anglaterra.