Banc d'imatges de Salvador Dalí.l

Gran arlequín y pequeña botella de ron
1925
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Retrato de mi padre
1925
Museu Nacional d'Art de Catalunya.

El gran masturbador
1929
Museo Reina Sofía.

El enigma del deseo
1929
Staatsgalerie Moderner Kunst, Munich.

El hombre invisible
1929-1933
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Los placeres iluminados
1929
Museu d'Art Modern de Nova York.

Retrato de Paul Éluard
1929
Colecció privada.

La persistencia de la memoria
1931
Museu d'Art Modern de Nova York.

Retrato de Mae West que puede utilizarse como apartamento surrealista
1934-1935
Institut d'Art de Chicago.

Construcción blandas con judías hervidas
1936
Philadelphia Museum of Art.

Sueño causado por el vuelo de una abeja alrededor de una granada un segundo antes de despertar
1944
Museo Thyssen-Borneisza.

La tentació de Sant Antoni
1946
Musée Royaux des Beaux-Arts, Bruseles.

Leda atómica
1949
Fundación Gala-Salvador Dalí, Figueres.

La Madonna de Port Lligat
1950
Museu Fukuoka, Tokio.

Cristo de Sant Juan de la Cruz
1951
Museu Kelvingrove, Regne Unit.

Dalí desnudo, en contemplación ante cinco cuerpos regulares metamorfoseados en corpúsculos en los que aparece repentinamente la Leda de Leonardo cromosomatizada por el rostro de Gala
1954
Colecció privada.

Crucifixión o Corpus hypercubus
1954
Museu Metropolità d'Art de Nova York.

L'últim sopar
1955
Galeria Nacional d'Art de Washington,

Rosa meditativa
1958
Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres.

El retrato de mi hermano muerto
1963
The Salvador Dalí Museum de St. Petersburg, E.E.U.U

La apoteosis del dólar
1965
Fundación Gala-Salvador Dalí, Figueres.

El 1969, Salvador Dalí va crear el logotip de la marca tan coneguda actualment: Chupa Chups.

El torero alucinógeno
1970
Propietat del matrimoni Morse.

La aurora completament despullada, molt molt lluny, darrera el sol
1977

Cola de golondrina (última obra del pintor)
1983
Teatro-Museo Dalí

Dalí

L'ESCULTURA DEL SEGLE XX.

Al segle XX l'art escultòric pateix una revolució radical: en la temàtica, la figura humana perd la seva omnipresència per deixar pas a les formes geomètriques, sorgeix una certa propensió al patetisme que converteix el llenguatge escultòric en un altre medi d'expressió de l'angoixa de la persona contemporània.

Els escultors més importants són els següents:

- El romanès Constantin Brancusi (1876-1957): El 1904 està ja a París recollint suggerències de totes les avantguardes.

- El suís Alberto Giacometti(1901-1966): passa de les influències cubistes i africanes a una òrbita més paradòxica i fantàstica.

Els millors representants són els germans Pevsner (Naum Gabo i Antoni), que cultiven les formes buidades abans que els volums tancats.

-Boccioni (1876-1942) és el millor representant de l’escultura futurista. Les seves obres tracten de representar el moviment a partir de posicions successives, en les que la figura "conquista" fragments de l’espai.

 

-Alexander Calder (1898-1976) fou una figura singular, inventor de l’escultura mòbil, per a la qual estava admirablement preparat gràcies als seus estudis d’enginyeria.

La pintura del s. XX

Itinerari Itàlia

EL GUERNICA DE PABLO PICASSO.

El Guernica, és un dels quadres més famosos de la història. Aquesta obra va ser pintada per Pablo Picasso, un artista nascut a les terres espanyoles.
Va  pintar el Guernica entre el mes de maig i juny del 1937, el seu títol acull el Bombardeig de Guernica al 26 d’abril durant la Guerra Civil Espanyola.
El Director General de Belles Arts, Josep Renau, va ser qui va encarregar l’obra.
Aquesta obra va ser com una denuncia en contra de la dictadura del general Franco, per part de Picasso. Aquest estava totalment en contra del règim establit per Franco i com que no es volia ficar en problemes, va decidir callar físicament, però no artísticament.
La seva interpretació és molt polèmica, però el valor artístic es fora de discussió.
Podem dir que aquesta obra s’ha convertit en una icona del segle XX, ja que mostra el patiment que la guerra té sobre els éssers humans.

Aquest quadre ha viatjat bastant, ha estat tan en una exposició de Bèlgica, com a una exposició d’Espanya.

L’obra, encara que el seu títol, i les circumstancies en el que va ser realitzada, no hi ha cap referència que concreti que el quadre explica fets com el Bombardeig de Guernica o la Guerra Civil Espanyola. No és un quadre narratiu, perquè és un quadre simbòlic.

Aquest quadre mostra escenes cruels i esgarrifants... Com una mare amb el seu fill mort que diuen que podria simbolitzar l’obra de la Pietat, un soldat mort que sosté una flor que pot simbolitzar l’esperança dintre del panorama, un home implorant als avions perquè s’aturin (aquí podem trobar la influència del quadre ‘’3 de maig’’ de Goya), un Toro que simbolitza brutalitat/obscuritat (també diuen que potser un retrat de l’autor), un colom que simbolitza la pau trencada/desfeta, una bombeta que podria simbolitzar una bomba o els avenços del món científic, un cavall com a símbol de les víctimes innocents, una dona agenollada i una altra dona que il·lumina l’estància, les cases amb flames, una fletxa obliqua i una dona amb el braços cap al cel.

Aquestes imatges també donen molt de que parlar/esbrinar. Per això el famós quadre de Picasso és tan important, perquè entreté als seus visitants a interpretar-lo i en posar-se en la pell del pintor.

Picasso

Mapa de Catalunya.

La Pedrera de Gaudí.

La Pedrera o també coneguda com la Casa Milà és un edifici modernista, construït entre els anys 1906-1910, a partir del disseny d'Antoni Gaudí.

Aquesta casa pertenyia a Pere Milà Camps, un home de bona família. La mateixa casa va donar molt de que parlar gràcies a les seves característiques.

La Casa Milà és considerada un edifici inovador, per l'estructura de les mateixes columnes i plantes lliures de murs. Un tret que ens crida molt l'atenció d'aquesta impressionant obra es la façana.

La façana, feta de perdra, no ha de suportar càrregues de plantes. Aquesta és compos ta er grans blocs de pedra fins al primer pis. Si pot distingir tres arts diferents.

El vestíbul no és un espai tancat i fosc, és més aviat obert i dóna una visió més afavorable als espais interiors de l'edifici. 

L'edifici consta de dos patis: un en forma de cercle i un altre en forma  el·líptica.

Podem dir que el terrat de la Casa Milà té un estil avanguardista, ja que consta de formes i volums de més entitat, amb més protagonisme i menys policromania.

On situem l'arc arabòlic ammb estructura de sustentació de la cobertura i veiem les golfes de la casa. Aquestes golfes era subjectada er 270 arcs parabòlics de diferents alçaries (entre ells es pot distingir la forma d'una palmera).

Les xemeneies és un dels trets característics de la casa que més ens crida la atenció, ja que desprent cert aire misteriós. Aquestes semblen protegir els badolots, encara que haigi patit una restauració. Una de les xemeneis va ser coronada amb capellestes de vidre.

Un element molt innovador i nou, va ser la construcció d'un garatge soterrani.

La UNESCO va declarar la Casa Milà com a patrimoni de la humanitat l'any 1984.

MODERNISME

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, i és on es mostra amb ple sentit.

A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.

L'agricultura s'orienta cap a l'exportació , la indústria en general, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, on i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.

Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.

L'arquitectura modernista, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció, al mateix temps que conserva elements tradicionals i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.

Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.

La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.

ROMANTICISME

NEOCLASSICISME

Afusellament del 3 de maig, Francisco de Goya

Església de la Madeleine, Pierre Contant d'Ivry i Guillaume Couture entre d'altres

Columna Vendome, Jean-Joseph Foucou i Auguste Dumont entre d'altres

Eros i Psique, Antonio Canova

La familia de Carles IV, Francisco de Goya

Perseu amb el cap de Medusa, Antonio Canova

Ninfa atacada per un escorpí, Lorenzo Bartolini

Jàson amb el velló d'or, Bertel Thorvaldsen

Artista conmogut fins la desesperació per la grandesa dels restes antics, Henry Fuseli

El Parnaso, Raphael Mengs

Porta de Brandenburg, Carl Gotthard Langhans

La coronació de Napoleó, Jacques-Louis David

Retrat de Napoleó al seu gabinet de treball, Jacques-Louis David

El Jurament dels Horacis, Jacques Louis David