ART ROMÀNIC (SEGONA PART).

CARACTERÍSTIQUES DE L'ART ROMÀNIC.

Apareix a Europa Occidental al segle X. Al 1000 es va acollir amb terror per alguns sectors de la població i amb la mort de Jesucrist provoca una renovació una renovació de l'art.

El nou esil es eminentment religiós i apareixen nous localismes, aquest són alguns dels seus trets:

-Formes simples i austeres

-Sobrietat en la decoració

-Preocupació per la simetria i les proporcions

La tendència es homogenïa per els contactes diversos dels pobles del voltant.

L'estil llombard era una de les tendències més localistes.

     

     -ARQUITECTURA:

Els edificis més caracteritzats eren els monestirs i les esglèsies.

L'esglèsia romànica es caracteritza per:

-La planta de creu llatina

-Per tenir Absis o petites circulars

-Sostre en forma de canó

-Murs massissos, baixos i amb finestres petites

-Contraforts que reformaven

El monestir es caracteritzava per:

-Lloc on els monjos resaven

-Tenia un claustre

-També disposava d'un escritori, refectori, sala capitular i hostatgeria.

     -L'ESCULTURA:

Servia per decorar els edificis religiosos.

L'interior dels edificis eren de fusta i representaven marededéus, crucifixions  davallaments.

L'exterior es decorava amb pòrtics i capitells de pedra, on monstres i éssers fantàstics eren escolpits.

     -LA PINTURA:

-Tenia una influència de l'art bizanti 

-Usava la tèncnica del fresc

-Tenia poc domini de la prespectiva

-Colors plans

-Les imatges eren rígides, hieràtiques

-No hi havia ni fons, ni paisatges

-Narrava la Bíblia

-Al final s'aconsegui representacions més naturals

     -PREGUNTES:

1. On i quan apareix l'art romànic?

R: A l'Europa Occidental, segle X.

2. Quines característiquees comunes va tenir l'art romànic?

R: Formes simples/austeres, sobrietat en la decoració i preocupació per la simetria i  les proporcions.

3. Quins trets caracteritzen l'arquitectura romànica?

R: Els edificis més caracteritzats eren els monestirs i les esglèsies.

4. Quines dependències tenia un monestir romànic?

R: El monestir es caracteritzava per:

-Lloc on els monjos resaven
-Tenia un claustre
-També disposava d'un escritori, refectori, sala capitular i hostatgeria.

5. Quina era la funció de l'escultura romànica?

R: Decorar els edificis religiosos.

6. Quin material era emprat per l'escultura?

R: La fusta.

7. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?

R: Religiosa, tant com maredéus com éssers de l'infern.

8. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?

R: -Tenia una influència de l'art bizanti 

-Usava la tèncnica del fresc
-Tenia poc domini de la prespectiva
-Colors plans
-Les imatges eren rígides, hieràtiques
-No hi havia ni fons, ni paisatges
-Narrava la Bíblia
-Al final s'aconsegui representacions més naturals

9. Quina era la funció principal de la pintura?

R: Explicar la Bíblia.

10. Quina tèncica es feia servir a la pintura?

R: La tècnica del fresc.

ART ROMÀNIC. (PRIMERA PART)

ART ROMÀNIC.

      -LA FRAGMENTACIÓ POLÍTICA DE L'IMPERI ROMÀ:

L’any 395 l’imperi Romà es dividí en dos territoris independents: l’imperi Romà d’Orient i l'imperi Romà d’Occident. L’Imperi s’enfonsà definitivament el 476 fruit de les invasions dels pobles germànics, i a Europa i a la conca mediterrània es produí la repartició política següent:

-Imperi Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient.

-L’Europa occidental, dividida en diversos regnes germànics.

-Els dominis musulmans, fruit dels territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’islam.

      -L'IMPERI BIZANTÍ:

-Va resistir les invasions dels pobles bàrbars i no posat a fi fins al segle XV.

-L'emperador Justinià I el Gran (527-565) va intentar reconstruir l'antic Imperi Romà.

-El 867 i el 1059 va ser la seva màxima esplandor.

-Al final del segle XI entra en decadència.

       -L'EXPANSIÓ DE L'ISLAM:

-Poble originari de la península d'Aràbia

-Els àrabs eren politeistes (cada tribu tenia els seus déus).

-Al segle VII sorgeix l'Islam.

     -LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA:

-Va iniciar-se l'any 711.
-Es va estendre fins la Gal·lia, on van ser derrotats pels francs (732).
-El territori conquerit pels musulmans s'anomena Al-Andalus.
-Al Andalus va passar per diferents estapes on el territori s'anava dividint.
-L'any 1492 van ser derrotats pel reis Catòlics.
     
     -ELS ORÍGENS DE CATALUNYA:

-Al s. V els visigots s'instalaren i no marzarem fins al s.VIII.
-Catalunya va seguir sota la ruralització de l'Imperi Romà.
-Les ciutats eren governades per bisbes i governadors visigots.
-Els musulmans van invadir Catalunya al s.VII.

      -LA SOCIETAT FEUDAL:

     LA REVOLUCIÓ FEUDAL

-Al s.XI, el feudalisme era el sistema que configurava l'organitzacio política i social.
-Feudalisme vol dir: possesió territorial d'un senyor feudal.
-Aquest sistema apareix per diferents motius:  els reis li demanava fidelitat a un noble a canvi de terres.

    L'ORGANITZACIÓ  DE LA SOCIETAT FEUDAL

-La societat s'organitzava en: oratores, bellatores i laboratores.
-Els priviliegats , no pagaven impostos i podien ser tant com bellatores, oratores i vilans (serveixen als  priviliegats).  

     LA PAU I LA TREVA DE DÉU

L'esglèsia organitza unes assemblees per pacificar els territoris on s'estableix la pau de Déu i la treva de Déu.
Aquesta dicta l'excomunió de qualsevol que.
-Assalti  qualsevol edificació
-Agredeixi/injuriï alguna figura religiosa
-Robi béns de l'esglèsia
-Destrueixi/cremi cases
-Ataqui a qualsevol
-I no es pot cometre cap acció violenta en determinats dies o festes religioses.

     -LA SOCIETAT RURAL DE L'EDAT MITJANA:

     EL DOMINI FEUDAL

-El sr. feudal dominava la terra i es dividia:

1.El domini directa
2.El domini útil 

-Es va construir el molí, el forn i la ferreria per  augmentar les rendes. Els pagesos havien de pagar per utilitzar aquets espais.

     EL VASSALLATGE

Els nobles prometen fidelitat al rei i aquest els hi proporciona terres.

L'acte ratificat per l'Església té dues parts: 

-El monarca ofereix terres i protecció al vasall, i aquest li ofereix total fidelitat.
-El senyor li lliura una espasa, com a símbol de poder sobre el castell i les terres.

     -LA SOCIETAT URBANA MEDIEVAL:

      LA DECADÈNCIA DELS NUCLIS URBANS

La gran majoria de la població de la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites.

La ciutat es redueix a:

-Autoritat polítiques i eclesiàstique
-Artesans urbans, que treballen per les autoritats
-Ciutats enmurallades, organitzades al voltant del palau reial i de la catedral.
-Els artesan pertanyen al mateix gremi
-Els mercats s'instal·len a les plaçes i els priviliegats són els únics a l'abast del comerç

     -L'ECLOSIÓ DE LA SOCIETAT URBANA

La societat es diversifica i es divideix així: 
-ARETSANS
-COMERCIANTS
-NOBLES I SENYORS FEUDALS

Es descobreixen noves rutes comercials, terres... i fan que el negoci s'incrementi, Els burgesos s'enriqueixen al mateix temps que els nobles.






-PREGUNTES:

1. Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?
R: L'any 395.
2. Com quedà dividida la conca mediterrània?
R: Entre l'imperi Bizanti, l'Europa Oriental i Occidental i el territori musulmà.
3. On estava situada Bizanci?
R: A l'antic imperi Romà d'Orient.
4. En quina data va ser presa dels turcs? Quin significat especial té aquesta data?
R: L'any 527-565, va ser important perquè es volia reconstruir l'antic imperi.
5. A quin segle neix l'islam?
R: Al segle VI
6. On s'originà l'Islam?
R: A Àrabia al segle VII.
7. Quan es va inciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
R: L'any 711.
8. Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana.
R: Primer va arribar al territori visigot, al 715 ja el dominava, va arribar fins la Gal·lia i el 1492 van ser derrotats pels reis Catòlics,
9. En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin sginificat especial té?
R: El 1492, és especial perquè es va descobrir Amèrica.
10. Quin poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?
R: El poble dels visigots.
11. Què era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?
R: Era una barrera/frontera perquè els musulmans no poguessin conquerir més territori. Estava organitzada per comtats i comtes.
12. Com es va aconseguir la independència dels comtats catalans?
R: Perquè van deixar d'estar designats per els reis francs i van ser heredats.
13. Quina casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procès?
R: El Casal de Barcelona.
14. Què és el feudalisme?
R: És un sistema que organitza l'econòmia i la societat dels països de l'Occident europeu.
15. Fes una esquema de la societat feudal.

16. En què consistia la treva de Déu?
R: Era una seria de ''regles'' que la esglèsia va posar, per calmar les guerres entre els nobles. Consistia a l'excomunió de tot aquell de que sembres la maldat.
17. Explica com era el domini feudal.
R: El domini podia ser tant com directe o útil.
18. En què consistia la relació del vassallatge? Quins avantatges tenien els priviliegats?
R: Consistia en què el monarca li demanava al priviliegats fidelitat a canvi de terres i protecció.
El priviliegats tenia poder sobre les terres i el castell.

BANC D'IMATGES DE L'ART ROMÀ.

      -ARQUITECTURA I ESCULTURA:

-Coliseu romà.
-Roma, Itàlia.
-70 d.C.

-Temple de August.
-Ciutat de Pula, Cròacia.
-2 a.C.-14 d.C.








-La Mansió de Carrée.
-Nimes, França.
-16 a.C.









-El Temple d'Adrià.
-Piazza di Pietra, Roma.
-Construit per Antonio Pío.
-Construit 145.









-Panteó de Agripa.
-Roma, Itàlia.
-118-125 d.C.








-Temple d'Antoni i Faustina.
-Roma, Itàlia.
-Construit per Antonio Pío.
-141 d.C.

-Runas del Temple de Cástor i Pólux.
-Roma, Itàlia.
-14 a.C.-6 a.C.












-Temple de la Concordia.
-Roma, Itàlia.
-Segle VI a.C.

-Temple de Hércules Víctor.
-Roma, Itàlia.
-120 a.C.







-Temple de Portuno.
-Roma, Itàlia.
-Segle I a.C.

-Temple de Rómul.
-Roma, Itàlia.
-No es sap la data exacte de la construcció.












-Temple de Trajano Itàlic.
-Sevilla, España.
-Fundada al 206 a.C.








-Temple Romà de Vich.
-Osona, Catalunya.
-Segle II.









-Talavera la Vella.
-Alta Extremadura, Espanya.
-No es sap la data exacte de construcció.

-Temple Romà de Alcantara.
-Extremadura, Espanya.
-103 d.C.

-Escultura de Prima Porta.
-Museu del Vaticà, Roma.
-Segle I d.C.

-Escultura del Tors cubert d'Arià.
-Curia.

-Columna de Trajano.
-Roma, Itàlia,
-1588.

-Retrat de la matrona de la dinastia Flavia.
-Roma, Itàlia.
-Dinastia Flavia.












-Bust de Marcus Porcius Cato Uticensis.
-Roma, Itàlia.
-80 a.C.










-LA ROMANITZACIÓ D'AVUI EN DIA:

-Arc de Triomf.
-Barcelona, Catalunya.
-1888.







-Museu el Prado.
-Madrid, Espanya.
-19 de Novembre del 1819.







-Arc de Triomf.
-Paris, França.
-1806-1836.








-El Chanteau de Maisons.
-Paris, França.
-1650.

-Universitat de Salamanca.
-Salamanca, Espanya.
-1218.

ARQUITECTURA GREGA.

EDIFICACIONS GREGUES.

-Partenó.

-Atenas, Grècia.

-447-432 a.C.

-Temple de la Llum del Sol (runas).

-Sicília, Itàlia.

-No es sap la data.

-Temple de Hera.

-Itàlia.

-550 a.C.

-Temple de Poseidó.

-Itàlia.

-550 a.C.

-Temple de Zeus Olimpic.

-Atenes, Grècia.

-Segle VI a.C.- Segle II d.C.

-Temple d'Apol·lo.

-Golf de Corinto.

-Segle IV a.C.

-Temple de Atenea Nike.

-Territori Persa, Grècia.

-421 a.C.

-Temple de Artemisa (runas).

-Efeso, Turquia.

-No es sap la data en la que va ser construïda, peró la construcció va durar 120 anys.

-Oracle de Delfos.

-Delfos (ja no existeix), Grècia.

-No es sap la data de construcció.

-Erecteó.

-Atenes, Grècia.

-447 a.C.

-Teatre del Epidaure.

-Agròlida.

-Segle IV a.C.

GRÈCIA.

GRÈCIA.

     -L'ARQUITECTURA.

L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases de l'arquitectura del món occidental durant molt de temps. A grans trets, l'art grec representà una síntesi transformadora, innovadora dels corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. És una cultura antropocèntrica i crea art on l'home és el centre del món.

L'arquitectura grega mostra molt poc interès per l'espai interior. Els edifici més important són els temples.

Tots els seus edificis estan  basats amb la repetició sistemàtica d'uns elements: la columna i l'entaulament.  


     -ESTIL ARQUITECTÒNIC:

Aquests són els ordres clàssics:

-DÒRIC:
-  La columna s'aixeca sobre un estilòbat sense base.
- El fust té 16/20 estries tallades en arestes agudes. Acaba sobre l'equí i l'àbac.
- L'entaulament està format per un arquitrau llis i un fris (tríglifs i mètopes).

- EXEMPLE:

Partenó.

-JÒNIC:
- És més esvelt que el dòric.
- La columna te base  i el fust té un capitell format per dues volutes.
- L'arquitrau no és llis i està dividit en tres platabandes.
- La decoració del fris es lliure.

-EXEMPLE:

Erecteó.

-CORINTI:
-Representa la decoració i la vistositat.
-Més estilitzat que el jònic.
-La decoració del capitell es vegetal amb fulles d'acant.

-EXEMPLE:

Temple de Zeus, Atenes.

-TIPUS D'EDIFICIS:

-EL TEMPLE: 

-Consta d'un local, amb una sola obertura, la porta.

-No té finestres.
-Va dedicat a una divinitat.
-Tenen una estructura molt simple.
-Els temples podien tenir diferents nombres de columnes: tetràstils (quatre), hexàstils (sis), octàstils (vuit).
-Els temples  podien ser amfipròstils, perípter i dípter. 
-Tenien a les façanes principals un nombre de columnes parell, que marcaven l'eix amb un buit i en els laterals un nombre senar .
-Els arquitectes van anar afinant les proporcions i els detalls dels seus temples.
-A partir del segle IV a.C. va apareixer la planta circular anomenada ''tholos''.


-EL TEATRE: 

-Eren a l'aire lliure.
-Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un turó.
-L'escenari estava precedit per una zona semicircular
-Aquests teatres podien acomodar 15.000 espectadors.



   -L'ESCULTURA.

-Manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega.
-Tenen un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció.
-El tema central és la figura humana.
-El cànon consta de les proporcions perfectes.
-Depenent de la forma de vestir, de si van nus o no, l'escultura expressa diferents coses.


-PERÍODE ARCAIC (s. VII a.C.- s.V a.C.)

-CARACTERÍSTIQUES:
-Frontalitat rigorosa
-Rigidesa i hiteratisme
-Pes repartit
-Braços enganxats al cos i punys tancats
-Cama esquerra avançada
-Peus assentats a terra
-Simplificació dels detalls anatòmics
-Tractament del cabell (disseny geomètric)
-Ulls ametllats i somriure arcaic.

-PERÍODE CLÀSSIC (apareix l'agilitat i el moviment)

-PERÍODE PROTOCLÀSSIC (480-460 a.C.)
-Trenca la rigidesa
-Formes més naturals
-Captació major del moviment i explora les emocions i els diferents estats
-La bellesa de l'home és un símbol de la bellesa per l'art grec.
-Aquest període ens deixa figures de bronze.

-PERÍODE PRIMER CLASSICISME (460-400 a.C.)
-Estableixen uns cànons o models de bellesa ideals
-Els cossos apareixen en actituds de repós i serenitat

-PERÍODE SEGON CLASSICISME (400-323 a.C.)
-Realisme
-Es dóna importància a l'expressió i al moviment
-Apareix el retrat individual
-S'utilitzen recursos amb certa teatralitat

-PERÍODE HEL·LENÍSTIC (s. IV a.C.- s.I a.C.)

-CARACTERÍSTIQUES:
-Intensifica el moviment
-Accentua les emocions i les expressions
-Exagera l'esforç físic
-Profunditza els estudis de tridimensionalitat
-Es recrea en la nuesa 
-Els temes es diversifiquen 

ART EGIPCI.

ART EGIPCI.

EGIPTE.

     -ARQUITECTURA: 

- Piràmide del faraó Khufu.

- Gizah.

- Imperi Antic Egipte.

- 2589 a 2566 a. C.

 - Piràmide del faraó Khafra.

- Gizah.

- Imperi Antic Egipte.

- 2520 al 2494 aC.

- Piràmide del faraó Menkaura.

- Gizah.

- Imperi Antic Egipte.
-  Dinastia IV.

- Temple de Abu Simbel.
- Nubia, el sud d'Egipte.
- Construit en honor al faraó Ramses II
- Sigle XIII a.C.

 -Temple Karnak.
- Situat a la zona de l'antiga Tebas. (Egipte)
- Antic Egipte.
- 2.200 a.C.-360 a.C.

 - Temple de Luxor.
 - Situat a la antiga Tebas. (Egipte)
 - Nou Imperi Egipci.
 - Dinastia del segle XVIII i XIX.

 - Temple de Kom Ombo.
 - Ciutat egipcia de Kom Ombo.
- Construit durant el regnat de la Dinastia Ptolemaica.
 - 180-145 a.C.

- Temple de la tumba del faraó de Tutankamón.
- Situat a la Vall del Reis, a prop de del temple de Luxor. (Egipte)
- Nou Imperi Egipci.
- Dinastia del segle XVIII, XIX i XX.










-PINTURA:

- Pintura mural, de la tomba de la princesas Itet.
- Ara es troba al Museu de El Cairo.
- 2.700 a.C.
- Dinastia IV.
- Antic Imperi.



- Pintura mural de la cámara funeraria de Amenemhet.
- Nou Imperi. 
- Dinastia XVIII.
- Segle XV a.C.







- Pintura de la deesa Hator i el faraó Seti I.
- Museu de El Cario.
- 1249-1279 a.C.
- Dinastia XIX.

- Fresc de Nefertari.
- Tomba de la Vall de les Reines.
- 1300-1225 a.C.
- Imperi Nou.

 -Fresc de Ramses amb Honorus i Anubis.
- Tomba del faraó Ramses, Vall del Reis.
- Dinastia XIX.












- Pintura en relleu.
- Mastaba de Nefermat.
- Dinastia IV.

- Escena de caça en els pantans, de la tomba de Tebes. 
- Imperi Nou.
- Dinastia XVIII.
- 1.552-1.305 a.C.
- Pintura al mural, on la podem trobar al Museu Britànic de Londres.







- ESCULTURA:

- Estatua de Zoser.
- Del Serab de la Piràmide Escalonada de Sakkara.
- Dinastia III.
- 2.620 a.C.
- Museu de El Cairo.










- Rahotep i la seva esposa Nofret.
- Mastaba de Rahotep Medium.
- Principis de la dinastia IV.
- 2.600 a.C.










- Estatua de Hemiunu.
- Dinastia IV.
- 2.600 a.C.
- Museu de El Cairo.











- Estatua de Kefren.
- Del seu propi temple, de la Vall dels Reis.
- Dinastia IV.
- 2.600 a.C.
- Museu de El Cairo.

- Escriba sentat.
- De Sakkara.
- Dinastia V.
- 2.450 a.C.
- Museu de El Cairo.

- L'Alcalde del llogaret (Kaaper).
- De Sakkara.
- Dinastia V.
- Museu de El Cairo.










- Escriba sentat.
- De Sakkara.
- Dinastia V.
- Museu del Louvre, París.

- Seneb i la seva familia.
- De Guiza.
- Dinastia IV.
- Museu de El Cairo.










- Estatua de Mentuhotep.
- Del Mausoleo de Deir El-Bahari.
- 2.020 a.C.
- Museu de El Cairo.

- Estatua de Sesostris I.
- Del temple funerari de Licht.
- Dinastia XII.
- 1.940 a.C. 
- Museu de El Cairo.









- Esfinx de Guiza.
- Segle XXVI a.C.
- 2.547 a.C.
- Guiza, Egipte.






- Estatua colossal de Amenofis III i la seva esposa Tiye.
- Procedent de Medinet Habu, Egipte.
- 1.390- 1.352 a.C.

- Bust de la reina Nefertiti.
- Era l'esposa del faraó Akenatón.
- Nou Imperi.
- Dinastia XVIII.
- 1.362-1.345 a.C.
- Museu Egipci, Berlín.