LA PREHISTÒRIA.

LA PREHISTÒRIA.

PREHISTÒRIA.

-L'HOMINITZACIÓ I LA CULTURA.

       L'aspecte que tenen els  humans ha anat evolucionant al llarg d'uns períodes.

Fa uns 5 milions d'anys un grup d'animals del gènere dels primats (micos, monus...) antropoides, que caminaven sobre les extremitats del darrera i tenian aspecta de simis, van començar a configurar-se fins arribar al gènere del èsser humà, aquest procés s'anomena hominització. El primer home en estudiar sobre el tema va ser, Charles Darwin.

Els científics han demostrat que els nostres avantpassats, que el simis i els humans, procedim d'un ancessor comú. 

Gràcies als estudïs hem pogut treure aquestes conclusions:

-Caminaven drets i eren de talla petita.

-El cervell se'ls va anar desenvolupant poc a poc.

-Es van desenvolupar en zones de climes càlids, sobretot a Àfrica.

-Des d’Àfrica, van emigrar cap a Àsia i Europa.

-L'homo erectus, va ser el primer que va abandonar el continent africà i va poblar Europa i Àsia. A més, va aprendre a controlar el foc amb el que es defensava millor dels animals i es podia escalfar. 

A partir de l'homonització, la relació dels humans amb el medi ambient es porta a terme a partir de la cultura.

En les primeres etapes, la cultura es manifesta en la fabricació i l'utilització d'instruments o eines que han augmentat l'eficàcia de l'organisme davant el medi.

-QUÈ ÉS LA PREHISTÒRIA?

És el període més llarg de la nostra història, està compressa entre l'aparició dels humans i l'elaboració dels primers documents escrits. Es divideix amb dos períodes:

-L'edat de pedra (paleolític, neolític).
-L'edat del metall (eneolític, l'edat de bronze i del ferro).


-PALEOLÍTIC.

 Els humans que vivien al paleolític es desplaçaven per caçar, per això vivian una vida nòmada (habitatges provisionals).
 Podien viure tant en cabanes, com en coves. 
 Gairebé tots els objectes fabricats que ens han arribat són estris relacionats amb la subsistència destinats a la caça d'espècies variades i a la recol·lecció de fruits silvestres. La base de totes aquestes indústries paleolítiques és la pedra; en molts casos el sílex .

-LES VENUS.

Les venus s'han trobat a diversos jaciments d'Europa. Són unes figuretes petites nues que acostumen a representar el cos femení. Alguns historiadors les van associar amb un culte a la fecunditat i amb la preocupació dels humans per la seva pròpia reproducció. Destaquen el volum exagerat dels pits i les natges.

 



-LES PINTURES RUPESTRES.

Primeres pintures de la història de la humanitat, es troben a les parets i als sostres de les coves, i són fetes amb colorants naturals de tonalitats molt vives: el vermell, el negre i l'ocre. En alguns casos, aquestes pintures representen els animals amb què s'alimentaven i no  respon a cap propòsit artístic tot i que podien tenir un caràcter màgic.

Existeixen dos àrees diferents: 

-ÀREA FRANCOCANTÀBRICA.
-ÀREA DEL LITORAL.


-EL NEOLÍTIC.

En aquesta època es va produir la revolució més espectacular de la història de la humanitat, ja que l'ésser humà ja no depenia dels recursos que li oferia la naturalesa i passava a produir d'una manera conscient i voluntària. Es van anar convertint mes sedentaris i a desenvolupar nous útils apropiats per les seves noves activitats.

Depenent de si eren nòmades o sedentaris, practicaven diferents activitats.

Les collites asseguraven l'aliment dels camperols i els animals domèstics els proporcionaven llet, formatge, carn i pells. La ceràmica va néixer, per què els camperols necessitaven recipients per guardar els productes. Totes les peces de ceràmica, eren fetes a mà.

Recipient de ceràmica, exposat al Museu de Màlaga.

Intentaven explicar els fenomens (com la vida i la mort), a partir de manifestacions artístiques i funeràries. Creien en esperits, éssers invisibles... i es creien superiors als animals. 

Es van començar a preocupar per les estacions, temperatura... per l'agricultura. 

Es pren molt important el culte als morts i la transmissió de coneixements.

Aquí es va anar desenvolupant les idees sobre Déus, éssers mitològics... ja que no trobaven la raó de certs fenomens.

Culte als morts.

-QUÈ SÓN ELS MEGÀLITS?

Monuments enormes de pedra, que creuen que estan relacionats amb els Déus i el culte dels morts, dels habitants de       
l'època del neolític. 

Els megàlits més comuns són: els dòlmens (camara delimitada per grans lloses de pedra que s'accedia per un corredor) i les galeries cobertes (grans passadissos construïts amb grans monòlits de pedra). Els dos tipus de megàlits es cobrien de terra. Eren construccions de caràcter funerari, tombes col·lectives. 

Els menhirs són monòlits de pedra col·locats verticalment, amb una funció màgica o simplement amb la funció de delimitar un territori.  

Menhir.

PINTURA

PINTURA

LA PINTURA.

LA PINTURA.

   DEFINICIÓ: etimologia, pres del llatí pictura, relacionat amb pignere, “pintar''. La pintura és l'art de pintar.

La unitat física d’una pintura queda constituïda pel suport sobre el què hom pinta (taula, mur, paper, tela...) i els pigments, que són aquells materials que el pintor aplica sobre els suports mitjançant el pinzell o altres estris, i que dóna forma a la pintura pròpiament dita.

Paral·lelament als materials pictòrics emprats tradicionalment es troba també, en la pintura contemporània, la utilització i aplicació de materials molt diversos com ara papers enganxats (collage), sorra, objectes de tot tipus, ja siguin metàl·lics, de fusta, etc.

Els diferents materials triats i emprats per l’artista possibiliten la creació de diferents textures, molt important en el resultat final de l’obra.

Les superfícies poden quedar llises, pastoses, untoses, mates, brillants, etc.

És important tindre en compte la intenció del creador, que definirà i caracteritzarà la relació amb la seva obra.

La textura: element clau que solament es pot apreciar mirant l’obra directament, en viu. El valor es perd en qualsevol reproducció, sigui en paper o en diapositiva.

Per analitzar una obra, podem diferenciar:

     - LA TEMÀTICA: 

Els diferents temes són: la mitològia, la religió, profans i retrats.

     -ELEMENTS PLÀSTICS:  

Aquest són el elements plàstics de la pintura: 

La línia i el dibuix, fa que identifiquem les formes,poseeix un llenguatge pròpi i pot estar present o no a l'obra, pot ser continuat o discontinuïat.

La prespectiva, la representació fictícia de la tercera dimensió, que va afectar al llarg de l'història per diferents metodes. Es pot dividir en: cavallera jerarquica (diferents tamanys de les figures), pintura plana (sense volum ni prespectiva), prespectiva lineal i central (línies i punts de fuga), l'escorç (recurs de la prespectiva), l'esfumat (difuminació dels contorns) i la prespectiva de l'àrea (l'atmosfera entre les figures).

 El color, és l'element fonamental de la pintura, el pigment més aglutinant.

Aquí dividim: el colors primaris (colors primaris, secundaris i complementaris), les games dels colors (la gama càlida amb l'expansió del colors, els primers plans i l'avansament cap l'espectador i la gama freda amb l'absorviment de la llum, els últims plans i l'allunyament del espectador) i l'aplicaió del color (pincelada) que pot ser uniforme. espesa, nerviosa...

 La llum, element fingit i relacionat amb el mode de representar el volum i l'espai. Els tipus i l'evolució es molt variada:  natural diurna, llum uniforme en la pintura plana romànica amb una evolució que modela els voums en la pintura gòtica; nocturna és clara i amb grans contrastus en la pintura renaxentista d'evolució de dramàtics clarobscurs i el tenebrisme barroc; artificial és fundamental en la prespectiva de l'àrea i d'evolució de llargues series per estudiar les seves èpoques impressionistes; també pot haver una evolució d'experimentació lliure.

El model i volum representa el volum i la tercera dimensió de les figures mitjançant el dibuix i la sombra. Algunes escoles i pintors no utilitzen el dibuix per moldejar conseguint directament el color.

La composició, forma de ordenar les figures en el planol. Si està basada en la forma serà d'esquemes expressades per mitjà de figures geomètriques. Peró si la composició està basada en la llum serà organitzada mitjançant la iluminació. En canvi si està basada en el color estarà basada en efectes mitjançant en l'utilitat de diferents tons.

     
     -LES TÈCNIQUES DE LA PINTURA: 
Potser de pintura monumental o de pintura exenta.

-PINTURA MONUMENTAL (quan es pinta sobra un mur o paret) es diferència entre: color fresc, encàustica, mosaic, vidrera.

-PINTURA EXENTA (quan es pinta sobre suports transportables i varies tècniques) es diferència entre: temples, òleos, acrílicos, altres papers.

L'ESCULTURA.

L'ESCULTURA.

     -DEFINICIÓ: art d'esculpir.

      Cal que distinguim entre:

     -TALLA o cisellat: Es refereix etimològicament al concepte d'escultura derivat del llatí. 

     SCUPLERE: treball per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta (que és més suau), permet d'emprar la maça i la gúbia. L'autor extreu del bloc del material l'obra d'art que té en el seu interior. 

     -MODELAT: fa falta materials tous fets a mà o amb algun utencili com per exemple l'espàtula. 

     El procediment més important, del procés, per obtenir l'obra és el que es fa quan és de bronze, mitjançant fundicions.

     -LA PLÀSTICA.

   Deriva del grec plastiqué, o art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica ue us materials tous, modelables a mà. També plàstica defineix tota l'activitat escultòrica. Venint del grec, plàso, és tota aquella direigida al tacte i a la vista (apart de la música i la poesia). 

     -LA TRIDIMENSIONALITAT.

      La característica pròpia de l'escultura i que la diferència de la pintura, és la tridimensionalitat.  Això s'hi troba a en l'escultura de bulto rodó i exempta , també a l'escultura amb relleu. La tridimensionalitat provoca la multiplicitat de punts de vista, la percepció de la peça es pot fer de llocs diferents, per això la llum i l'imposició, es important.

     -MATERIALS: configura l'obra escultòrica que tindrà una gran importància cabal. El material s'ofereix a la vista tant com al tacte, aquest reforca els diferents poders expressius dels diversos materials. L'expressivitat dependrà de la seva pròpia naturalesa i de la textura  aconseguida pel seu autor.

A partir del segle XX, van apareixent nous materials.

     -REPÓS I MOVIMENT.

    La representació depèn principalment de les formes (encara que altres elements influeixin). La combinació de línies verticals i horitzontals amb altres en diagonal, corbes i formes geomètriques, poden donar a l'obra una gran sensació de moviment en repòs. 

La il·lusió de moviment es crea mitjançant el ritme (seqüències rítmiques i essencialment lineals que estimulan la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment. Les líneals oblics, són una variació) i la tensió com a dinamització i vivificació.

     -MOVIMENT REAL.

    L'espectador al voltant de la figura, mitjançant el tractament rítmic de la pròpia escultura (hel·lenística i barrocs) i el moviment real, inciat pel rus Naum Gabo, amb una construcció d'una sola barreta que vibra al ser impulsada per un motor que produeix un moviment virtual.

  

     -LA LLUM I EL COLOR.

     -LA LLUM: paper essencial com a element plàstic. Hi ha una llum natural amb la que compta l'escultor alhora de distribuir les masses i els volums.

     -EL COLOR:aplicat a l'escultura té diferents sentits (segons l'època). Al egipci  el color posseeix una intenció simbòlica i al barroc comporta una interès natural.

     -DIFICULTATS EN L'APRECIACIÓ DE L'ESCULTURA:

     L'escultura  ha tingut dificultats per establir la seva independència, per ficar l'expressió que li és pròpia, per autodefinir-se. L'escultura és massa trimidensional, ocupa un espai i contada per uns sentits que capten el seu volum i pes, a més de l'aparença visual. I sol·licita el sentit del tacte. 

     FIXTA PER COMENTAR UNA OBRA ESCULTÒRICA:

     1.OBSERVACIÓ I ANÀLISI DE L'ESCULTURA.

     -CARÀCTERITZACIÓ DE L'OBRA: segons la seva forma.

    Una figura exempta és amb la que es pot girar completament al seu voltant.

     -RELLEU: el relleu en canvi està unit a un fons i no es pot voltar. Hi han diferents tipus de relleu:

     -Relleu negatiu (les figures estàn més enfonsades que en el plànol primitiu)

     -Alt relleu (les figures sobresurten més de la meitat del seu volum)

     -Baix relleu (les figures sobresurten menys de la meitat del seu volum)

     -TIPUS DE MATERIAL UTILITZAT (determina a tècnica instrumental)

     -Fang

     -Pedra

     -Metall

     -Fusta

     -COMPOSICIÓ i incidència de la llum.

     -Relació entre volums de l'obra i creació d'espais i exteriors.

     -Incidència de la llum sobre l'obra i com afecta l'observació  de l'estàtua.

     -Ordenació de l'equilibri i de la simetria o no de l'obra.

     -La proporció, la relació entre les diferents parts del cos, entre elles i el conjunt, ha estat objecte d'estudi per part dels escultors. Més tard es van establir els cànons.

     -ESTRUCTURA I MOVIMENT: Observació de quina és la línia estructural de l'obra, hi predomina la línica recta i els angles tallants, si l'obra té tendència a l'estatisme, si hi dominen les corbes i els angles arrodonits, si l'obra és dinàmica i vol reflectir moviment, etc. 

     -TEXTURA: tipus d'acabament de l'obra (poliments, rugositats, parts inacabades, etc.).

     -LA FUNCIONALITAT DE L'OBRA.

    -Decoració aplicada a unn monument arquitectònic i la seva adaptació a les limitacions de l'espai assenyalat.

     -Suport d'un element constructiu.

     -Decoració interior associada a unn mobiliari o bé decoració exterior. 

     -IDENTIFICACIÓ DE L'OBRA I VALORACIÓ DEL SEU CARÀCTER HISTÒRIC.

     -Identificació de l'estil i de l'autor, i de les seves característiques.

     -Relació de l'obra amb el seu marc històric i a la inversa.

Laia Matas Largo.

   

     

ESCULTURA: LAOCOONTE I ELS SEUS FILLS

ESCULTURA: APOL·LO I DAFNE

ESCULTURA: L'ESFINX

ANÀLISI D'UNA OBRA ARQUITECTÒNICA.

ACRÒPOLIS.

     Avui analitzarem una obra arquitectònica seguint les pautes adequades:

L'obra que he escollit es l'Acròpolis d'Atenes.

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL: 

     1.1 Què és?   

     R: És un Acròpolis Grec. 

     1.2 Què s'hi veu? 

     R: Hi puc veure unes grans columnes, envoltades de runes. (El sostre que aguantava aquestes columnes està destruït).

     1.3 Quan es va fer?

     R: No es sap ben bé la data de la seva construcció (dia, mes, any...), peró, les primeres construccions es van començar a fer al voltant de l'any 6.000 a.C. , peró va haver de passar uns quants segles, perquè comencessin a utilitzar-lo com a un lloc de culte. 

     1.4. On es troba o es trobava?

     R: L'acròpolis esta situat a Grècia, Atenes. Atenes està situada en un cim de 156 metres sobre el mar.

     1.5. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?  

     R: L'Acròpolis diuen que es va començar a fer l'any 6.000 a.C., i diem que aquella era la època Acaena, perquè era el període en que es va construir un palau que estava envoltat d'una muralla. 
Van tenir que passar un quants segles, perquè l'Acròpolis s'utilitzes com a lloc de culte. 
Durant segles, la fortificació es va veure atacada, primer pels espartants que van fer caure les seves muralles i anys més tard pels perses (amb Jerjes al comandament).
Llavors, va arribar l'època de la Grècia clàssica. Pèricles va convèncer a tots el habitants d'Atenes, de fer reconstruir-ho tot. 
Al voltant del any 6.000 a.C. (neolític), el pobles es tornen sedentaris i crean unes institucions polítiques bàsiques. 
Com podeu imaginar el poble era analfabet i no s'han guardat documentacions d'aquella època.

 

     1.6. Qui en va ser l'arquitecte (-es)?

     R: Pèricles va ser el conegut artífex de l'Acròpolis, ja que va ser l'encarregat de convèncer a tots el habitant d'Atenes, que tornessin a reconstruir la zona.

 

2.ANÀLISI FORMAL: 

     2.1. Com és l'edifici?

     R: Actualment l'Acròplis està amb runes. S'hi pot diferenciar les seves gran columnes i poca cosa més. 

 

     2.2. Aspectes diversos:

     

 

     2.2.1. Materials utilitzats.

     R: Grècia en aquell moment utilitzava pedra i fusta per construir, més tard, van introduir el marmol. 

 

     2.2.2. Tractament del mur.

     R: El mur de cella era tractat amb una gran quantitat de psicològica i elegància, en el tractament dels plecs i la anatomia.

  

     2.2.3. Sistema constructiu.

      R: El sistema constructiu es adovellat.

 

     2.2.4. Elements de suport.

     R: Es pot veure clarament que l'element de suport de l'Acròpolis, són les columnes.

 

     2.2.5. Elements suportats.

     R: L'element suportat és l'enteblament.

 

     2.2.6. Espai interior.

     R: L'espai interior, està lleugerament decorat i medeix 69x33 metres.

 

     2.2.6.1. Distribució bàsica de l'espai.

     R: Dins l'Acròpolis s'hi podien distingir varies naus(altars pel Deus).

 

     2.2.6.2. És un espai unitari o fragmentat?

     R: L'espai era fragmentat, ja que hi havia naus dedicades a Zeus, Atenea, Poseidon...

 

     2.2.6.3. Com és la il·luminació? D'on procedeix?

     R:  Els grecs volien crear un efecte òptic perque tot tingués un estètica magnifica, per aixó van jugar amb la proporció de l'equilibri del cim, on era construït.  L'il·luminació procedia de fora.

 

     2.2.6.4. Ornamentacions?

     R: Oi, tant! El grec creien que era molt important la decoració, per exemple, la de les cornises.

 

     2.2.7. Espai exterior.

     R: Pels grecs l'espai exterior era encara més important que el de l'interior. Per això anaven fent sutils tocs arquitectònics a les columnes de l'exterior, per millorar l'estètica.

 

      2.2.7.1. Descriure-hi les ornamentacions.

      R: Les ornamentacions eren una barreja de l'estil dòric i l'estil jònic. 

  

      2.2.8. Què caracteritza l'estil?

     R: Que era simple, primitiu i clàssic (dòric) i també era esvelt i airós (jònic).

     

     2.2.9. Quines diferències i semblances presenta aquest edifici respecte d'altres del mateix indret i/o període?

     R: En la meva opinió, crec que com l'acròpolis es va començar a construir abans de que Pèricles arrives, mes o menys ja tenien una idea.

3.INTERPRETACIÓ:

     3.1. Quin tipus d'edifici és? El seu caràcter.

     R: Era altar, santuari, dedicat als Deus grecs.

     3.2. Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix?

     R: Té la finalitat d'honrar a Atenea, Zeus, Poseidon... 

 

     3.3. Quin imaginari reflecteix?

     R: Què és com la llar dels Deus grecs.

 

     3.4. Qui encarregà l'obra?

     R: No hi ha cap document guardat sobre qui la va encarregar ja que fa molt segles, però si que podem dir que podria ser Pèricles qui va demanar al poble, una reconstrucció.

 

     3.5. A qui s'adreçava l'edifici?

     R: Va dedicat a varis Deus grecs, però, principalment va dedicat a Atenea (Deessa de la guerra).

 

     3.6. Símbols, sobretot lligats a les ornamentacions. Guarden relació amb alguna ideologia?

    R: Si, podem trobar varies escultures, on diuen que hi representen estèticament el cos de la dona.

   3.7. Quines influències artístiques s'hi poden observar?

    R: Es diu que en aquesta època, es on més influencies artístiques s'hi van absorbir.
Com el Jònic o el Dòric.

     4. Conclusions.

     R: Com a conclusió podem dir que l'Acròpolis, és un dels edificis més important i visitats de tot el món ja que en ell si guarda, una gran època arquitectònica. S'hi mostra la fe, que tenien els seus habitants pels Deus.
He triat aquest edifici, perquè a part de que Grècia és un dels països on més història hi guarda i m'encanta, l'Acròpolis és un dels edificis que més respecta mostra als seus visitants.

Laia Matas Largo.