El Renaixament.
Durant el Renaixement, apreixen dos estils que marquen un intens periòde: el quattrocento i el cinquecento.
- El Quattrocento marca l’inici del Renaixement (el segle XV any 1400-1499). I es va desenvolupar a Itàlia (Florència)
- El Cinquencento va aparèixer a Roma, el segle XVI. Adequat a les normes que el decòrum imposava, la major part de les obres eren encàrrecs.
·EL QUATTROCENTO.
-ARQUITECTURA:
Alberti es considera com el més gran arquitecte dels començaments del Renaixement. Els seus llibres parlaven sobre la pintura i l'arquitectura que van tenir molta influència i van servir per a difondre les noves idees per tota Europa.
A part d’ell havien altres escritors com: Serlio i Filarete.
Des del Panteó romà es van manifestar les capacitats dels arquitectes moderns, que fins llavors només havien pogut assolir els antics. Brunelleschi es va veure obligat a intervenir sobre un edifici gòtic ja construit; així li va càldre calcular el gran pes de la cúpula en funció del que hi havia; d'altra part va fer una decoració en dos colors, que recobreix tota la façana per tal de donar-li un aspecte modern. La cúpula de Brunelleschi domina tota la ciutat i n'era el símbol
-L’ESCULTURA:
L'any 1401 es va decidir renovar les portes del Baptisteri de Florència. Es va formar un concurs per triar-ne l’escultor, entre ells destacaren: Brunelleschi i Ghiberti. Habien de fer un relleu que representes el Sacrifici d’Abraham. Finalment Ghiberti guanyà.
Donatello (1386-1466) és un altre escultor florentí. Autor de David de bronze (1440).
David ens representa un jove pastor, vencedor del gegant que ha quedat degollat als seus peus. Representa el idealisme del Renaixement.
-LA PINTURA:
Els diferents estats del nord d'Itàlia tenen estils i artistes diferents dins del Renaixement.
Massaccio és un dels iniciadors, va plantejar una gran part dels temes del Renaixement.
Va pintar els frescos de la Capella Brancacci (cap el 1427), encàrrrec d'un comerciant florentí molt ric. Presenta les primeres passes de l'Església, centrada en la vida de Sant Pere; els assumptes es tracten segons les teories d'Alberti; el color és vigorós i fred, amb predomini del dibuix; els personatges tenen una gran dignitat i una qualitat tridimensional, i semblen sobresortir de la paret, presentant aquest realisme tan volgut pels renaixentistes.
Crist és el centre de l'escena, totes les línies convergeixen en ell.
Un altre pintor és Botticelli, les seves obres variades,eren personals i eren quattrocentista. Dóna gran importància al dibuix, fent quasi bé filigranes i els seus personatges tenen un aspecte dolçament melancòlic.
Dels assumptes religiosos, es dedica especialment als relacionats amb el Naixement de Crist: l'Anunciació, la Mare de Déu amb el Nen, l'Adoració dels Mags; són obres molt ben resoltes, delicades, d'una gran harmonia.
Al final de la seva vida la intensitat religiosa augmenta i les obres són més denses i menys dolçes, tot i mantenir les característiques que li són pròpies, especialment la seva precissió com a dibuixant que no s'ha adapta al canvi de l'estil i continua fidel al seu estil, es veu força impregnat d'esperit místic i gòtic.
El més interessant de Botticelli, són les seves obres d’inspiració antiga mitològica, com per exemple:
-LA PRIMAVERA.
-EL NAIXEMENT DE VENUS.
A Ferrara (Florència) va treballar Piero della Francesca, pintant obres al fresc i retrats fidels i exemplars de dignitat renaixentista.
La Flagel·lació (1458-1466),obra més valorada, segueix l'exemple de la Trinitat de Massaccio, Piero ens presenta un efecte de perspectiva lineal molt el·laborat.
És tracta d'una pintura sobre taula. Observa com ha teixit els fils de la perspectiva i també pren nota del color, fred, net, potser poc real, encara que de gran bellesa i harmonia.Té dues parts a l'esquerra hi ha una figuració del Pretori de Jerusalem; Pilat està assegut després de pronunciar la sentència de Jesús, lligat a la col·lumna i assotat; l'estatueta que remata la col·lumna manifesta la idea del triomf: la passió és triomf sobre el pecat i la mort i Piero ha triat per expressar-ho aquest símbol clàssic (el que és un nou exemple de la concordància entre els Antics i la fe cristiana).
A Màntua destaca la figura d'Andrea Mantegna, pintor que té un gran sentit del volum i els seus personatges semblen sobresurtir de la superfície pintada, usant d'interessants efectes d'escorç. Té un excel·lent sentit pel color, net, fred, deixant-lo dominar pel dibuix, que es comú als altres pintors del Quattrocento. Les seves obres religioses (L'Agonia de Crist a Getseman) o La Càmera dels Esposos (1474), al Palau de Màntua (figura), creant un efecte il·lusionis.
·EL CINQUENCETO.
-L’ARQUITECTURA:
L’arquitectura del cinquencento estava formada per aquest elements: equilibri, austeritat, robustesa i predomini de l'arquitectura sobre la decoració.
Bramante era un dels principals artista autor del temple de Sant Pietro in Montorio, en el que recull l'herència romana a través de l'ús de la tipologia de planta central circular.
S'empren ara els volums amb un sentit plàstic, buscant el contrast i el joc mitjançant la conjugació de les formes i el maneig de la llum ( l'ús teatral es buscarà deliberadament, exagerant, durant el període manierista).
Serà una època de grans construccions i de grans autors així mateix i s'inicia el desenvolupament i execució d'un dels més importants plans arquitectònics com serà el destinat a la creació de la basílica de Sant Pere del Vaticà (cal assenyalar de nou que Roma té la capitalitat artística en aquests moments, a més de la cristiana, de manera que es feia necessària una intervenció d'aquestes característiques que vingués a reforçar i recalcar la realitat).
-L’ESCULTURA:
Un dels més importants artistes d'aquesta disciplina i també de moltes altres és el gran Miguel Ángel, la qualitat del seu treball i la seva capacitat per obtenir "vida" del marbre, causa una completa admiració.
En ell és possible trobar, des d'aquelles obres inicials on i trobem les regles clàssiques fins al manierisme terrible, del tot visionari, dels seus "escultures inacabades" (exemple de les quals pot citar-se la Pietà Rondanini).
Altres obres:
- David
- El Moisès
- Pietà Vaticana
-LA PINTURA:
Leonardo da Vinci i Rafael van ser una de les figures més importants en aquesta època, el primer dels quals serà el prototip absolut d'home del Renaixement.
Les obres de Leonardo tenen un cert misteri que les fa especialment suggestives, a més que el seu mestratge tècnica i l'enorme coneixement que té del cos humà li possibilitaran abastar aquell registre d'emocions que desitgi representar.
Gran observador de la naturalesa humana, l'estudi psicològic realitzat dels seus personatges queda patent en retrats com el de la universalment famosa Gioconda (que es més popular per la història del seu segrest, que no pas per la bellesa).
