domingo, 21 de diciembre de 2014

EL RENAIXEMENT.


El Renaixament.


Durant el Renaixement, apreixen dos estils que marquen un intens periòde: el quattrocento i el cinquecento.

  • El Quattrocento marca l’inici del Renaixement (el segle XV any 1400-1499). I es va desenvolupar a Itàlia (Florència)
  • El Cinquencento va aparèixer a Roma, el segle XVI. Adequat a les normes que el decòrum imposava, la major part de les obres eren encàrrecs.


·EL QUATTROCENTO.

-ARQUITECTURA:


Alberti es considera com el més gran arquitecte dels començaments del Renaixement. Els seus llibres parlaven sobre la pintura i l'arquitectura que van tenir molta influència i van servir per a difondre les noves idees per tota Europa.
A part d’ell havien altres escritors com: Serlio i Filarete.

Des del Panteó romà es van manifestar les capacitats dels arquitectes moderns, que fins llavors només havien pogut assolir els antics. Brunelleschi es va veure obligat a intervenir sobre un edifici gòtic ja construit; així li va càldre calcular el gran pes de la cúpula en funció del que hi havia; d'altra part va fer una decoració en dos colors, que recobreix tota la façana per tal de donar-li un aspecte modern. La cúpula de Brunelleschi domina tota la ciutat i n'era el símbol

-L’ESCULTURA:


artihistoria2.jpgL'any 1401 es va decidir renovar les portes del Baptisteri de Florència. Es va formar un concurs per triar-ne l’escultor, entre ells destacaren: Brunelleschi i Ghiberti. Habien de fer un relleu que representes el Sacrifici d’Abraham. Finalment Ghiberti guanyà.

Donatello (1386-1466) és un altre escultor florentí. Autor de David de bronze (1440).
David ens representa un jove pastor, vencedor del gegant que ha quedat degollat als seus peus. Representa el idealisme del Renaixement.



-LA PINTURA:

Els diferents estats del nord d'Itàlia tenen estils i artistes diferents dins del Renaixement.

Massaccio és un dels iniciadors, va plantejar una gran part dels temes del Renaixement.
Va pintar els frescos de la Capella Brancacci (cap el 1427), encàrrrec d'un comerciant florentí molt ric. Presenta les primeres passes de l'Església, centrada en la vida de Sant Pere; els assumptes es tracten segons les teories d'Alberti; el color és vigorós i fred, amb predomini del dibuix; els personatges tenen una gran dignitat i una qualitat tridimensional, i semblen sobresortir de la paret, presentant aquest realisme tan volgut pels renaixentistes.

Crist és el centre de l'escena, totes les línies convergeixen en ell.

Un altre pintor és Botticelli, les seves obres variades,eren personals i eren quattrocentista. Dóna gran importància al dibuix, fent quasi bé filigranes i els seus personatges tenen un aspecte dolçament melancòlic.

Dels assumptes religiosos, es dedica especialment als relacionats amb el Naixement de Crist: l'Anunciació, la Mare de Déu amb el Nen, l'Adoració dels Mags; són obres molt ben resoltes, delicades, d'una gran harmonia.
Al final de la seva vida la intensitat religiosa augmenta i les obres són més denses i menys dolçes, tot i mantenir les característiques que li són pròpies, especialment la seva precissió com a dibuixant que no s'ha adapta al canvi de l'estil i continua fidel al seu estil, es veu força impregnat d'esperit místic i gòtic.

El més interessant de Botticelli, són les seves obres d’inspiració antiga mitològica, com per exemple:

-LA PRIMAVERA.
-EL NAIXEMENT DE VENUS.

arthistoria4.jpg


A Ferrara (Florència) va treballar Piero della Francesca, pintant obres al fresc i retrats fidels i exemplars de dignitat renaixentista.

La Flagel·lació (1458-1466),obra més valorada, segueix l'exemple de la Trinitat de Massaccio, Piero ens presenta un efecte de perspectiva lineal molt el·laborat.

És tracta d'una pintura sobre taula. Observa com ha teixit els fils de la perspectiva i també pren nota del color, fred, net, potser poc real, encara que de gran bellesa i harmonia.Té dues parts a l'esquerra hi ha una figuració del Pretori de Jerusalem; Pilat està assegut després de pronunciar la sentència de Jesús, lligat a la col·lumna i assotat; l'estatueta que remata la col·lumna manifesta la idea del triomf: la passió és triomf sobre el pecat i la mort i Piero ha triat per expressar-ho aquest símbol clàssic (el que és un nou exemple de la concordància entre els Antics i la fe cristiana).

arthistoria5.jpgA Màntua destaca la figura d'Andrea Mantegna, pintor que té un gran sentit del volum i els seus personatges semblen sobresurtir de la superfície pintada, usant d'interessants efectes d'escorç. Té un excel·lent sentit pel color, net, fred, deixant-lo dominar pel dibuix, que es comú als altres pintors del Quattrocento. Les seves obres religioses (L'Agonia de Crist a Getseman) o  La Càmera dels Esposos (1474), al Palau de Màntua (figura), creant un efecte il·lusionis.






·EL CINQUENCETO.

-L’ARQUITECTURA:

L’arquitectura del cinquencento estava formada per aquest elements: equilibri, austeritat, robustesa i predomini de l'arquitectura sobre la decoració.
Bramante era un dels principals artista autor del temple de Sant Pietro in Montorio, en el que recull l'herència romana a través de l'ús de la tipologia de planta central circular.
S'empren ara els volums amb un sentit plàstic, buscant el contrast i el joc mitjançant la conjugació de les formes i el maneig de la llum ( l'ús teatral es buscarà deliberadament, exagerant, durant el període manierista).

arthistoria6.jpgSerà una època de grans construccions i de grans autors així mateix i s'inicia el desenvolupament i execució d'un dels més importants plans arquitectònics com serà el destinat a la creació de la basílica de Sant Pere del Vaticà (cal assenyalar de nou que Roma té la capitalitat artística en aquests moments, a més de la cristiana, de manera que es feia necessària una intervenció d'aquestes característiques que vingués a reforçar i recalcar la realitat).



-L’ESCULTURA:

Un dels més importants artistes d'aquesta disciplina i també de moltes altres és el gran Miguel Ángel, la qualitat del seu treball i la seva capacitat per obtenir "vida" del marbre, causa una completa admiració.
En ell és possible trobar, des d'aquelles obres inicials on i trobem les regles clàssiques fins al manierisme terrible, del tot visionari, dels seus "escultures inacabades" (exemple de les quals pot citar-se la Pietà Rondanini).

arthistoria7.jpg

Altres obres:

  • David
  • El Moisès
  • Pietà Vaticana


-LA PINTURA:

Leonardo da Vinci i Rafael van ser una de les figures més importants en aquesta època, el primer dels quals serà el prototip absolut d'home del Renaixement.

Les obres de Leonardo tenen un cert misteri que les fa especialment suggestives, a més que el seu mestratge tècnica i l'enorme coneixement que té del cos humà li possibilitaran abastar aquell registre d'emocions que desitgi representar.
Gran observador de la naturalesa humana, l'estudi psicològic realitzat dels seus personatges queda patent en retrats com el de la universalment famosa Gioconda (que es més popular per la història del seu segrest, que no pas per la bellesa).




miércoles, 3 de diciembre de 2014

EDIFICACIONS AMB INFLUÈNCIA GREGA


EDIFICACIONS.

-Museu d'Art Nation Gallery.
-Londres, Anglaterra, Regne Unit.
-1832-1838.


-Tumba del general Ulysses S.Grant. (Museu)
-Estats Units.

-El palau de les Corts Espanyoles.
-Madrid, España.
-1843-1850.

-Capitoli de Havana.
-Havana, Cuba.
-1929.

-Lincoln Memorial.
-Washington D.C., Estats Units.
-1922.

-La casa Blanca.
-Districte de Columbia, Estats Units.
-1790.

-La Cort Suprema.
-Washington D.C., Estats Units.
-1935.

-Porta de Brandeburgo.
-Berlín, Alemanya.
-1788-1791.

-Museu del Louvre.
-París, França.
-1793.

-La Universitat de Virginia.
-Estats Units.
-1819.

sábado, 29 de noviembre de 2014

ART ROMÀNIC (SEGONA PART).



CARACTERÍSTIQUES DE L'ART ROMÀNIC.



Apareix a Europa Occidental al segle X. Al 1000 es va acollir amb terror per alguns sectors de la població i amb la mort de Jesucrist provoca una renovació una renovació de l'art.
El nou esil es eminentment religiós i apareixen nous localismes, aquest són alguns dels seus trets:

-Formes simples i austeres
-Sobrietat en la decoració
-Preocupació per la simetria i les proporcions

La tendència es homogenïa per els contactes diversos dels pobles del voltant.
L'estil llombard era una de les tendències més localistes.

     
     -ARQUITECTURA:

Els edificis més caracteritzats eren els monestirs i les esglèsies.

L'esglèsia romànica es caracteritza per:

-La planta de creu llatina
-Per tenir Absis o petites circulars
-Sostre en forma de canó
-Murs massissos, baixos i amb finestres petites
-Contraforts que reformaven

El monestir es caracteritzava per:

-Lloc on els monjos resaven
-Tenia un claustre
-També disposava d'un escritori, refectori, sala capitular i hostatgeria.


     -L'ESCULTURA:

Servia per decorar els edificis religiosos.
L'interior dels edificis eren de fusta i representaven marededéus, crucifixions  davallaments.
L'exterior es decorava amb pòrtics i capitells de pedra, on monstres i éssers fantàstics eren escolpits.
















     -LA PINTURA:

-Tenia una influència de l'art bizanti 
-Usava la tèncnica del fresc
-Tenia poc domini de la prespectiva
-Colors plans
-Les imatges eren rígides, hieràtiques
-No hi havia ni fons, ni paisatges
-Narrava la Bíblia
-Al final s'aconsegui representacions més naturals























     -PREGUNTES:

1. On i quan apareix l'art romànic?
R: A l'Europa Occidental, segle X.
2. Quines característiquees comunes va tenir l'art romànic?
R: Formes simples/austeres, sobrietat en la decoració i preocupació per la simetria i  les proporcions.
3. Quins trets caracteritzen l'arquitectura romànica?
R: Els edificis més caracteritzats eren els monestirs i les esglèsies.
4. Quines dependències tenia un monestir romànic?
R: El monestir es caracteritzava per:
-Lloc on els monjos resaven
-Tenia un claustre
-També disposava d'un escritori, refectori, sala capitular i hostatgeria.
5. Quina era la funció de l'escultura romànica?
R: Decorar els edificis religiosos.
6. Quin material era emprat per l'escultura?
R: La fusta.
7. Quina era la temàtica recurrent de l'escultura?
R: Religiosa, tant com maredéus com éssers de l'infern.
8. Quines eren les característiques principals de la pintura romànica?
R: -Tenia una influència de l'art bizanti 
-Usava la tèncnica del fresc
-Tenia poc domini de la prespectiva
-Colors plans
-Les imatges eren rígides, hieràtiques
-No hi havia ni fons, ni paisatges
-Narrava la Bíblia
-Al final s'aconsegui representacions més naturals
9. Quina era la funció principal de la pintura?
R: Explicar la Bíblia.
10. Quina tèncica es feia servir a la pintura?
R: La tècnica del fresc.

ART ROMÀNIC. (PRIMERA PART)





ART ROMÀNIC.

      -LA FRAGMENTACIÓ POLÍTICA DE L'IMPERI ROMÀ:


L’any 395 l’imperi Romà es dividí en dos territoris independents: l’imperi Romà d’Orient i l'imperi Romà d’Occident. L’Imperi s’enfonsà definitivament el 476 fruit de les invasions dels pobles germànics, i a Europa i a la conca mediterrània es produí la repartició política següent:

-Imperi Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient.
-L’Europa occidental, dividida en diversos regnes germànics.
-Els dominis musulmans, fruit dels territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’islam.

      -L'IMPERI BIZANTÍ:

-Va resistir les invasions dels pobles bàrbars i no posat a fi fins al segle XV.
-L'emperador Justinià I el Gran (527-565) va intentar reconstruir l'antic Imperi Romà.
-El 867 i el 1059 va ser la seva màxima esplandor.
-Al final del segle XI entra en decadència.

       -L'EXPANSIÓ DE L'ISLAM:

-Poble originari de la península d'Aràbia
-Els àrabs eren politeistes (cada tribu tenia els seus déus).
-Al segle VII sorgeix l'Islam.

     -LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA:

-Va iniciar-se l'any 711.
-Es va estendre fins la Gal·lia, on van ser derrotats pels francs (732).
-El territori conquerit pels musulmans s'anomena Al-Andalus.
-Al Andalus va passar per diferents estapes on el territori s'anava dividint.
-L'any 1492 van ser derrotats pel reis Catòlics.
     
     -ELS ORÍGENS DE CATALUNYA:

-Al s. V els visigots s'instalaren i no marzarem fins al s.VIII.
-Catalunya va seguir sota la ruralització de l'Imperi Romà.
-Les ciutats eren governades per bisbes i governadors visigots.
-Els musulmans van invadir Catalunya al s.VII.

      -LA SOCIETAT FEUDAL:

     LA REVOLUCIÓ FEUDAL

-Al s.XI, el feudalisme era el sistema que configurava l'organitzacio política i social.
-Feudalisme vol dir: possesió territorial d'un senyor feudal.
-Aquest sistema apareix per diferents motius:  els reis li demanava fidelitat a un noble a canvi de terres.

    L'ORGANITZACIÓ  DE LA SOCIETAT FEUDAL

-La societat s'organitzava en: oratores, bellatores i laboratores.
-Els priviliegats , no pagaven impostos i podien ser tant com bellatores, oratores i vilans (serveixen als  priviliegats).  

     LA PAU I LA TREVA DE DÉU

L'esglèsia organitza unes assemblees per pacificar els territoris on s'estableix la pau de Déu i la treva de Déu.
Aquesta dicta l'excomunió de qualsevol que.
-Assalti  qualsevol edificació
-Agredeixi/injuriï alguna figura religiosa
-Robi béns de l'esglèsia
-Destrueixi/cremi cases
-Ataqui a qualsevol
-I no es pot cometre cap acció violenta en determinats dies o festes religioses.

     -LA SOCIETAT RURAL DE L'EDAT MITJANA:

     EL DOMINI FEUDAL

-El sr. feudal dominava la terra i es dividia:

1.El domini directa
2.El domini útil 

-Es va construir el molí, el forn i la ferreria per  augmentar les rendes. Els pagesos havien de pagar per utilitzar aquets espais.

     EL VASSALLATGE

Els nobles prometen fidelitat al rei i aquest els hi proporciona terres.

L'acte ratificat per l'Església té dues parts: 

-El monarca ofereix terres i protecció al vasall, i aquest li ofereix total fidelitat.
-El senyor li lliura una espasa, com a símbol de poder sobre el castell i les terres.

     -LA SOCIETAT URBANA MEDIEVAL:

      LA DECADÈNCIA DELS NUCLIS URBANS

La gran majoria de la població de la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites.

La ciutat es redueix a:

-Autoritat polítiques i eclesiàstique
-Artesans urbans, que treballen per les autoritats
-Ciutats enmurallades, organitzades al voltant del palau reial i de la catedral.
-Els artesan pertanyen al mateix gremi
-Els mercats s'instal·len a les plaçes i els priviliegats són els únics a l'abast del comerç

     -L'ECLOSIÓ DE LA SOCIETAT URBANA

La societat es diversifica i es divideix així: 
-ARETSANS
-COMERCIANTS
-NOBLES I SENYORS FEUDALS

Es descobreixen noves rutes comercials, terres... i fan que el negoci s'incrementi, Els burgesos s'enriqueixen al mateix temps que els nobles.






-PREGUNTES:

1. Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?
R: L'any 395.
2. Com quedà dividida la conca mediterrània?
R: Entre l'imperi Bizanti, l'Europa Oriental i Occidental i el territori musulmà.
3. On estava situada Bizanci?
R: A l'antic imperi Romà d'Orient.
4. En quina data va ser presa dels turcs? Quin significat especial té aquesta data?
R: L'any 527-565, va ser important perquè es volia reconstruir l'antic imperi.
5. A quin segle neix l'islam?
R: Al segle VI
6. On s'originà l'Islam?
R: A Àrabia al segle VII.
7. Quan es va inciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?
R: L'any 711.
8. Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana.
R: Primer va arribar al territori visigot, al 715 ja el dominava, va arribar fins la Gal·lia i el 1492 van ser derrotats pels reis Catòlics,
9. En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica? Quin sginificat especial té?
R: El 1492, és especial perquè es va descobrir Amèrica.
10. Quin poble es va establir a la Península Ibèrica amb la desaparició de l'imperi Romà?
R: El poble dels visigots.
11. Què era la Marca Hispànica? Com estava organitzada?
R: Era una barrera/frontera perquè els musulmans no poguessin conquerir més territori. Estava organitzada per comtats i comtes.
12. Com es va aconseguir la independència dels comtats catalans?
R: Perquè van deixar d'estar designats per els reis francs i van ser heredats.
13. Quina casa comtal va prendre més importància a través d'aquest procès?
R: El Casal de Barcelona.
14. Què és el feudalisme?
R: És un sistema que organitza l'econòmia i la societat dels països de l'Occident europeu.
15. Fes una esquema de la societat feudal.










16. En què consistia la treva de Déu?
R: Era una seria de ''regles'' que la esglèsia va posar, per calmar les guerres entre els nobles. Consistia a l'excomunió de tot aquell de que sembres la maldat.
17. Explica com era el domini feudal.
R: El domini podia ser tant com directe o útil.
18. En què consistia la relació del vassallatge? Quins avantatges tenien els priviliegats?
R: Consistia en què el monarca li demanava al priviliegats fidelitat a canvi de terres i protecció.
El priviliegats tenia poder sobre les terres i el castell.



domingo, 23 de noviembre de 2014

BANC D'IMATGES DE L'ART ROMÀ.




      -ARQUITECTURA I ESCULTURA:



-Coliseu romà.
-Roma, Itàlia.
-70 d.C.






-Temple de August.
-Ciutat de Pula, Cròacia.
-2 a.C.-14 d.C.








-La Mansió de Carrée.
-Nimes, França.
-16 a.C.









-El Temple d'Adrià.
-Piazza di Pietra, Roma.
-Construit per Antonio Pío.
-Construit 145.









-Panteó de Agripa.
-Roma, Itàlia.
-118-125 d.C.








-Temple d'Antoni i Faustina.
-Roma, Itàlia.
-Construit per Antonio Pío.
-141 d.C.





-Runas del Temple de Cástor i Pólux.
-Roma, Itàlia.
-14 a.C.-6 a.C.












-Temple de la Concordia.
-Roma, Itàlia.
-Segle VI a.C.







-Temple de Hércules Víctor.
-Roma, Itàlia.
-120 a.C.







-Temple de Portuno.
-Roma, Itàlia.
-Segle I a.C.








-Temple de Rómul.
-Roma, Itàlia.
-No es sap la data exacte de la construcció.












-Temple de Trajano Itàlic.
-Sevilla, España.
-Fundada al 206 a.C.








-Temple Romà de Vich.
-Osona, Catalunya.
-Segle II.









-Talavera la Vella.
-Alta Extremadura, Espanya.
-No es sap la data exacte de construcció.







-Temple Romà de Alcantara.
-Extremadura, Espanya.
-103 d.C.









-Escultura de Prima Porta.
-Museu del Vaticà, Roma.
-Segle I d.C.










-Escultura del Tors cubert d'Arià.
-Curia.











-Columna de Trajano.
-Roma, Itàlia,
-1588.











-Retrat de la matrona de la dinastia Flavia.
-Roma, Itàlia.
-Dinastia Flavia.












-Bust de Marcus Porcius Cato Uticensis.
-Roma, Itàlia.
-80 a.C.










-LA ROMANITZACIÓ D'AVUI EN DIA:


-Arc de Triomf.
-Barcelona, Catalunya.
-1888.







-Museu el Prado.
-Madrid, Espanya.
-19 de Novembre del 1819.







-Arc de Triomf.
-Paris, França.
-1806-1836.








-El Chanteau de Maisons.
-Paris, França.
-1650.

-Universitat de Salamanca.
-Salamanca, Espanya.
-1218.