Banc d'imatges de Salvador Dalí.l

Gran arlequín y pequeña botella de ron
1925
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Retrato de mi padre
1925
Museu Nacional d'Art de Catalunya.

El gran masturbador
1929
Museo Reina Sofía.

El enigma del deseo
1929
Staatsgalerie Moderner Kunst, Munich.

El hombre invisible
1929-1933
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Los placeres iluminados
1929
Museu d'Art Modern de Nova York.

Retrato de Paul Éluard
1929
Colecció privada.

La persistencia de la memoria
1931
Museu d'Art Modern de Nova York.

Retrato de Mae West que puede utilizarse como apartamento surrealista
1934-1935
Institut d'Art de Chicago.

Construcción blandas con judías hervidas
1936
Philadelphia Museum of Art.

Sueño causado por el vuelo de una abeja alrededor de una granada un segundo antes de despertar
1944
Museo Thyssen-Borneisza.

La tentació de Sant Antoni
1946
Musée Royaux des Beaux-Arts, Bruseles.

Leda atómica
1949
Fundación Gala-Salvador Dalí, Figueres.

La Madonna de Port Lligat
1950
Museu Fukuoka, Tokio.

Cristo de Sant Juan de la Cruz
1951
Museu Kelvingrove, Regne Unit.

Dalí desnudo, en contemplación ante cinco cuerpos regulares metamorfoseados en corpúsculos en los que aparece repentinamente la Leda de Leonardo cromosomatizada por el rostro de Gala
1954
Colecció privada.

Crucifixión o Corpus hypercubus
1954
Museu Metropolità d'Art de Nova York.

L'últim sopar
1955
Galeria Nacional d'Art de Washington,

Rosa meditativa
1958
Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres.

El retrato de mi hermano muerto
1963
The Salvador Dalí Museum de St. Petersburg, E.E.U.U

La apoteosis del dólar
1965
Fundación Gala-Salvador Dalí, Figueres.

El 1969, Salvador Dalí va crear el logotip de la marca tan coneguda actualment: Chupa Chups.

El torero alucinógeno
1970
Propietat del matrimoni Morse.

La aurora completament despullada, molt molt lluny, darrera el sol
1977

Cola de golondrina (última obra del pintor)
1983
Teatro-Museo Dalí

Dalí

L'ESCULTURA DEL SEGLE XX.

Al segle XX l'art escultòric pateix una revolució radical: en la temàtica, la figura humana perd la seva omnipresència per deixar pas a les formes geomètriques, sorgeix una certa propensió al patetisme que converteix el llenguatge escultòric en un altre medi d'expressió de l'angoixa de la persona contemporània.

Els escultors més importants són els següents:

- El romanès Constantin Brancusi (1876-1957): El 1904 està ja a París recollint suggerències de totes les avantguardes.

- El suís Alberto Giacometti(1901-1966): passa de les influències cubistes i africanes a una òrbita més paradòxica i fantàstica.

Els millors representants són els germans Pevsner (Naum Gabo i Antoni), que cultiven les formes buidades abans que els volums tancats.

-Boccioni (1876-1942) és el millor representant de l’escultura futurista. Les seves obres tracten de representar el moviment a partir de posicions successives, en les que la figura "conquista" fragments de l’espai.

 

-Alexander Calder (1898-1976) fou una figura singular, inventor de l’escultura mòbil, per a la qual estava admirablement preparat gràcies als seus estudis d’enginyeria.

La pintura del s. XX

Itinerari Itàlia

EL GUERNICA DE PABLO PICASSO.

El Guernica, és un dels quadres més famosos de la història. Aquesta obra va ser pintada per Pablo Picasso, un artista nascut a les terres espanyoles.
Va  pintar el Guernica entre el mes de maig i juny del 1937, el seu títol acull el Bombardeig de Guernica al 26 d’abril durant la Guerra Civil Espanyola.
El Director General de Belles Arts, Josep Renau, va ser qui va encarregar l’obra.
Aquesta obra va ser com una denuncia en contra de la dictadura del general Franco, per part de Picasso. Aquest estava totalment en contra del règim establit per Franco i com que no es volia ficar en problemes, va decidir callar físicament, però no artísticament.
La seva interpretació és molt polèmica, però el valor artístic es fora de discussió.
Podem dir que aquesta obra s’ha convertit en una icona del segle XX, ja que mostra el patiment que la guerra té sobre els éssers humans.

Aquest quadre ha viatjat bastant, ha estat tan en una exposició de Bèlgica, com a una exposició d’Espanya.

L’obra, encara que el seu títol, i les circumstancies en el que va ser realitzada, no hi ha cap referència que concreti que el quadre explica fets com el Bombardeig de Guernica o la Guerra Civil Espanyola. No és un quadre narratiu, perquè és un quadre simbòlic.

Aquest quadre mostra escenes cruels i esgarrifants... Com una mare amb el seu fill mort que diuen que podria simbolitzar l’obra de la Pietat, un soldat mort que sosté una flor que pot simbolitzar l’esperança dintre del panorama, un home implorant als avions perquè s’aturin (aquí podem trobar la influència del quadre ‘’3 de maig’’ de Goya), un Toro que simbolitza brutalitat/obscuritat (també diuen que potser un retrat de l’autor), un colom que simbolitza la pau trencada/desfeta, una bombeta que podria simbolitzar una bomba o els avenços del món científic, un cavall com a símbol de les víctimes innocents, una dona agenollada i una altra dona que il·lumina l’estància, les cases amb flames, una fletxa obliqua i una dona amb el braços cap al cel.

Aquestes imatges també donen molt de que parlar/esbrinar. Per això el famós quadre de Picasso és tan important, perquè entreté als seus visitants a interpretar-lo i en posar-se en la pell del pintor.

Picasso